EL
NOSTRES RACONS'19
Petites
descobertes a peu de camí
A la raconada del Samuntà
LA GARRIGOSA (S. XII)
Hi
trobem les restes arqueològiques d'un típic mas medieval (s. XI o
XII), Garrigosa Jussana, que fou excavat el 2005-2006.
El
mas va ser construït aprofitant una bauma, afegint-hi unes parets
exteriors fins a trobar unes roques que feien de fonaments. Sembla
que el mas fou ampliat a finals del s.XIII o principis del XIV, i per
les troballes arqueològiques sembla que el nivell econòmic dels
habitants era elevat.
El mas entrà en desús en el s.XV essent
recuperat en el s.XVI, i en el s XVII es tornaren afer obres
importants: el forn i l’enllosat.
Garrigosa
Jussana, en ruïnes i abandonat des d’aproximadament el segle XV,
va ser excavat el juliol de 2005. La documentació més antiga que
tenim dels Garrigosa és de la segona meitat del segle XII,
coincidint amb el gran moment de la difusió del mas a Catalunya.
El
1412, Pere de Garrigosa és batlle de Súria. Aproximadament a partir
de 1500 les dades dels Garrigosa ja han de correspondre al mas de la
Garrigosa Sobirana, el de l'actual cal Planès.
BAUMA DEL SAMUNTÀ
Aquesta bauma, declarada Bé Cultural d'Interès Local per l'ajuntament de Súria, és una petita cavitat d’aproximadament 1m. de fondària i 0’75 m. d’alçada, situada al costat d’una pista forestal que baixa a la riera d’Hortons. Es troba a la part superior d’un balç que domina la vall. La descoberta de la balma va produir-se a principis del segle XX quan s’arranjava el camí. Popularment es va considerar la balma un enterrament de les guerres carlines, però es tracta d’un lloc d’enterrament contemporani dels dòlmens. Cal situar-la en el període de la prehistòria anomenat Calcolític, el període de transició del Neolític (edat de pedra) al Bronze (edat dels metalls).
Fou excavada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 2001. L’any 2003 es va fer una datació per C-14, UBAR-747, que va donar la data del 2300±159 aC (cal), amb una probabilitat del 95,4%. En l’estudi antropològic de les restes òssies humanes, fet el gener de 2005, es van detectar un mínim de 9 individus diferents, de diverses edats i d’ambdós sexes.
Cap al nord, direcció a Cardona
CAL GARRIFES. TOMBES I FORN DE GINEBRE
Al
nord-est de les runes de la masia de can Garrifes, al nord de la
pista, hi ha dos grans blocs de pedra; a l'occidental hi ha una tomba
excavada. A la dreta, hi ha una estructura excavada a la roca,
de planta arrodonida i fons còncau de 70-80 cm de diàmetre a la
part superior i una profunditat de 55 cm. S’ha dit que podria
tractar-se d’una ginebrera o forn d’oli de ginebre, però no està
clar. On sí que hi ha un forn de ginebre és a l’altra banda de la
pista, en una gran codina. És molt fàcil de trobar perquè el
dipòsit on anava a parar l’oli que es destil·lava és ben
visible. Un parell de canalons hi condueixen actualment les aigües
de pluja.
El de més a ponent acaba en un espai arrodonit, on es feia
la destil·lació del ginebre.
Al
voltant d’aquests elements hi ha diferents forats excavats a la
roca que servien com a dipòsit per recollir aigües de pluja, tal
com demostren els canalons que la hi conduïen.
NECRÒPOLI DE LA VINYA DEL GUITARRA
Aquesta
necròpoli, està formada per vuit tombes pisciformes i una de
rectangular excavades a la roca del capdamunt d’un cingle. Podrien
ser dels segles IX o X i correspondrien a enterraments anteriors a la
presència de parròquies a la zona.
No
massa lluny de les tombes hi ha una tina de planta quadrangular,
també excavada a la roca, i dos forats que recorden les plantes
d’uns peus. Tot fa pensar que es tracta dels ancoratges d’una
premsa de vi i la corresponent tina. Sota el cingle hi ha les restes
(els murs laterals) d’una barraca de vinya adossada a la paret
natural i sense sostre. Aquest element sembla ser molt posterior.