Els Racons

NOVA PÀGINA WEB !!!:




EL NOSTRES RACONS'19
Petites descobertes a peu de camí


A la raconada del Samuntà


LA GARRIGOSA (S. XII)

Hi trobem les restes arqueològiques d'un típic mas medieval (s. XI o XII), Garrigosa Jussana, que fou excavat el 2005-2006.
El mas va ser construït aprofitant una bauma, afegint-hi unes parets exteriors fins a trobar unes roques que feien de fonaments. Sembla que el mas fou ampliat a finals del s.XIII o principis del XIV, i per les troballes arqueològiques sembla que el nivell econòmic dels habitants era elevat. 

El mas entrà en desús en el s.XV essent recuperat en el s.XVI, i en el s XVII es tornaren afer obres importants: el forn i l’enllosat.
Garrigosa Jussana, en ruïnes i abandonat des d’aproximadament el segle XV, va ser excavat el juliol de 2005. La documentació més antiga que tenim dels Garrigosa és de la segona meitat del segle XII, coincidint amb el gran moment de la difusió del mas a Catalunya.
El 1412, Pere de Garrigosa és batlle de Súria. Aproximadament a partir de 1500 les dades dels Garrigosa ja han de correspondre al mas de la Garrigosa Sobirana, el de l'actual cal Planès.




BAUMA DEL SAMUNTÀ


Aquesta bauma, declarada Bé Cultural d'Interès Local per l'ajuntament de Súria, és una petita cavitat d’aproximadament 1m. de fondària i 0’75 m. d’alçada, situada al costat d’una pista forestal que baixa a la riera d’Hortons. Es troba a la part superior d’un balç que domina la vall. La descoberta de la balma va produir-se a principis del segle XX quan s’arranjava el camí. Popularment es va considerar la balma un enterrament de les guerres carlines, però es tracta d’un lloc d’enterrament contemporani dels dòlmens. Cal situar-la en el període de la prehistòria anomenat Calcolític, el període de transició del Neolític (edat de pedra) al Bronze (edat dels metalls).




Fou excavada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 2001. L’any 2003 es va fer una datació per C-14, UBAR-747, que va donar la data del 2300±159 aC (cal), amb una probabilitat del 95,4%. En l’estudi antropològic de les restes òssies humanes, fet el gener de 2005, es van detectar un mínim de 9 individus diferents, de diverses edats i d’ambdós sexes.



Cap al nord, direcció a Cardona


CAL GARRIFES. TOMBES I FORN DE GINEBRE



Al nord-est de les runes de la masia de can Garrifes, al nord de la pista, hi ha dos grans blocs de pedra; a l'occidental hi ha una tomba excavada. A la dreta, hi ha  una estructura excavada a la roca, de planta arrodonida i fons còncau de 70-80 cm de diàmetre a la part superior i una profunditat de 55 cm. S’ha dit que podria tractar-se d’una ginebrera o forn d’oli de ginebre, però no està clar. On sí que hi ha un forn de ginebre és a l’altra banda de la pista, en una gran codina. És molt fàcil de trobar perquè el dipòsit on anava a parar l’oli que es destil·lava és ben visible. Un parell de canalons hi condueixen actualment les aigües de pluja. 



El de més a ponent acaba en un espai arrodonit, on es feia la destil·lació del ginebre.

Al voltant d’aquests elements hi ha diferents forats excavats a la roca que servien com a dipòsit per recollir aigües de pluja, tal com demostren els canalons que la hi conduïen.






NECRÒPOLI DE LA VINYA DEL GUITARRA


Aquesta necròpoli, està formada per vuit tombes pisciformes i una de rectangular excavades a la roca del capdamunt d’un cingle. Podrien ser dels segles IX o X i correspondrien a enterraments anteriors a la presència de parròquies a la zona.
No massa lluny de les tombes hi ha una tina de planta quadrangular, també excavada a la roca, i dos forats que recorden les plantes d’uns peus. Tot fa pensar que es tracta dels ancoratges d’una premsa de vi i la corresponent tina. Sota el cingle hi ha les restes (els murs laterals) d’una barraca de vinya adossada a la paret natural i sense sostre. Aquest element sembla ser molt posterior.


























També ens pots seguir a

Siguenos en Facebook Més info: raconsdelpassat@gmail.com